POUM ANY 2009, ANY DE LA PASSIÓ

A aquestes dates ja tothom està convenientment assabentat del que va passar a la presentació del POUM a l’Auditori Municipal de Calafell. Nomès cal mirar els blocs dedicats com aquest de Segur de Calafell.

 

No cal remarcar que quan es passa de les paraules als cops, hi ha quelcom que ha fallat, les raons fugen quan hi han pals, i si has tigunt alguna vegada la raó te la has tret tu mateix, oi Sr. Alcalde?.

 

Jo com Vocal d’Urbanisme de l’AVSU vaig estar a les presentacions que es van fer a Calafell i a Segur, i vaig preguntar expresament al Alcalde, que si comportava aquest POUM que es presentava, expropiacions pels veïns del municipi, i si l’import d’aquestes obres anirien a càrrec dels mateixos, i hem va contestar que no hi havien previstes expropiacions, que si que es donarien però que serien les mínimes i que tot aixó aniría carregat al pressupost.

 

Cap persona va pendre nota d’aquestes contestacions, però jo sabia que sempre en aquestes reorganitzacions de territori, hi han expropiacions i moviments de carrers, i que per desgràcia sempre el ciutadà resulta afectat, com aixó ha sigut, a la llum del publicat del POUM.

 

No dic que les persones que van anar amb ganes d’esbroncar al Alcalde a l’Auditori no tinguin raó, però els han perdut les formes, igualment que les formes han perdut al Alcalde que tambè s`ha tret la raó amb els cops donats als ciutadans pel seus goriles.

 

Pero els recomano, perque no siguin una massa dirigida per ningú, que s’informin bé, directament, i no pel que digui aquesta o aquesta altra persona, i que sobretot, abans d’actuar, es pensi tot mol bé.

 

La nostra força no està en cridar més que ningú, ni en barallarnos més que ningú, ni fer la matança del porc: estem en fase d’alegacions, ompliu un per un una alegació i empapeleu l’Ajuntament amb totes, que tinguin treball i que sapiguen que tenim la raó, i si és necesari, contracteu a un advocat i aneu als Tribunals de Justicia per impugnar el POUM, arribant a on sigui, però mai la força bruta pot ser la nostra ensenya.

 

El POUM ens afecta a tots, no a una part del municipi o a una altra, A TOTS.  Les mentides ens les han dit a tots, i aquest enreneu de carrerons i de joc d’escac del POUM es problema de tots, PERQUE TOTS PAGAREM AMB ELS NOSTRES DINERS AQUEST POUM-SANCHEZ.

 

I ja no parlo de que, en epoca de crisi, aquest home afectat per les magnes obres que dignifiquin el seu nom pels secles dels secles, NO ES MOMENT DE POUMS DE PINS DE RES, es moment de ajudar als ciutadans, reduir o congelar els impostos, donar treball a la gent, i passar tranquilament el temps fins que arribin temps més favorables i de vaques més magres que aquestes.

 

SENYS CALAFELLECS, SENY I RAONS, NO PUNYS I RAONS!

POUM de Calafell entre el pitjor del model “Benidorm” i “Marbella” a Catalunya

Hotels i més hotels a la façana maritima de Benidorm

El 8 d’octubre d’enguany s’ha aprovat, per l’Ajuntament, el nou POUM de Calafell.

La conciència historica del Sr Jordi Sanchez l’impulsat a dir, amb ànims de que figuri com a titular en els llibres d’historia de Calafell el següent:

“Els nostres fills i sobretot els nostres nets podran dir que, amb aquest nou pla general, hi ha hagut un abans i un desprès a Calafell”

Aixó es pura demagògia.

Aquests instruments de planificació urbanísitica serveixen per a desemvolupar el municipi d’una forma ordenada i sobretot “FRUIT DEL DIALEG ENTRE ELS CIUTADANS COM A RECEPTORS DELS BENEFICIS QUE ES PUGUIN DERIVAR, I ELS GOVERNANTS QUE EN AQUELL MOMENT SIGUIN AL FRONT DE LES ADMINISTRACIONS”.

No es pot dir que hagui estat participatiu, dues reunions per a tots els ciutadans, alguna més per a les associacions, una plana per a deixar  comentaris i notes, i un Consell Assessor Urbanistic format a dit, no omplen, ni de ben troç, l’expedient de la participació ciutadana.

Aixó no es una mera invenció, altres municipis han fet un procés totalment obert, amb una oficina fisica amb un equip humà especialment i professionalment dedicat, i reunions a dojo, i tothom ha dit la seva, i s’han assaventat de tot, inclós del pressupots i les partides, i les despesses que aixó soposaria per a cada ciutadà.

Algú pot dir que sàpiga veritablement el cost del nostre POUM i la repercusió individual a cada casa?.

L’aprovació del POUM no ha tingut el suport del grup de l’oposició -CIU-, perquè no s’ha buscat aquest suport donada l’importància que te el POUM per a Calafell, perque no s’ha buscat la coordinació i la possada en comú de totes les forçes politiques al consistori, en realitat l’ha fet i l’ha aprovat l’equip de govern (“yo me lo guiso, yo me lo como”).

El Tinent d’alcade de Territori, Ramón Ferré, ha declarat que: “aquest municipi necessita continuar generant riquesa i llocs de treball”, més bé “necessita generar” i el més important que no es possin traves a l’empresari calafellenc, tot al contrari, i facilitar que altres empreses trobin lloc al municipi. Posa a més a més “un sostre raonable, un sostre que puguem assumir i mantenir, de forma que no ens torni a passar mai més que l’augment demogràfic vagi per davant dels serveis i els equipaments”, aixó vol dir, previsió per sobre de tot.

Diu la plana web de l’Ajuntament que el POUM “és generós en les seves previsions i planteja el doble dels equipaments que serien necessaris per a la població estimada de l’any 2023″, que “es passarà de 24.000 habitants empadronats a una forquilla d’entre 33.000 i 42.000, en bona part per la transformació de segona residència en primera residència”. Ha puntualitzat el Regidor “superar un model municipi turístic d’estiueig, dispers, poc cohesionat i insostenible”.

Miri, superar el model turístic d’estiueig es dificil, quan l’alcade defensa l’excel.lència turística i el que ell enten per excel.lència -turisme de “Giori Dan pijo”. Dispers, te que ser per que tenir tantes urbanitzacions pel terme municipal es impossible que no estigui dispers i por cohesionat, insostenible no ho és, l’únic que falten son solucions, es a dir, treballar el tema de les mancances i solucionarles.

Li regalo un secret: si els problemes es resoldren, desapareixen. TOTS CONTENTS

Segueix dien la plana de l’Ajuntament amb més retórica:

“El model de Calafell que proposa el POUM és el d’una ciutat compacta, cohesionada socialment, dotada de tots els serveis i sostenible econòmicament i ambiental. També planteja com a valors principals la diversificació de l’economia local, la protecció del paisatge i la posada en valor del patrimoni històric i monumental.”

Aixó son cants de sirena, com quan es deia a la publicitat sobre les parcel.les de Segur que era una Ciutat Jardí.

Si home !  i el test de casa meva que tinc al balcó es una selva tropical!!

“El nou pla preveu 7.420 nous habitatges, dels quals 3.521 provenen del pla general encara vigent. Més de la meitat dels nous habitatges seran protegits”

Perquè no s’ha tingut en conte l’immobiliaria que va oferir al Consistori construir les vivendes de protecció oficial més barates del mercat i amb qualitat?.

Perquè si no s’havia previst fer aquestes vivendes de protecció al edifici a construir al solar de l’antic Hotel Segur?

Serà que Gaudir va possar com a condició per vendre el solar del que ell n’era el propitari a l’Ajuntament?

“Per deixar enrera una economia basada principalmetn en la construcció, el nou pla general aposta per obrir el municipi a noves activitats i, a la vegada, reforça la indústria hotelera, amb mesures que “despenalitzen” la construcció d’hotels, com passava fins ara.”

Quines noves activitats son aquestes en les que estan pensant que pugui sontenir l’economia del municipi, perque si el turisme no és la base principal, quina serà, perque de petits comerciants n’hi han molts, però no els deixen treballar a gust: que si res de andròmines d’expositors fora de les tendes, que si ara faig una obra per qui i otra per allà, que no deixo espai per a l’aparcament, que si ara vull que aquest carrer sigui peatonal, etc.

I per últim, quina por em dona despenalitzar la construcció d’hotels, si aixó no es fa amb cap i intel.ligència -com encara no han demostrat que la tinguin- es la porta per a convertirse ràpidament en la Benidorm dels nostres pares, aquella de turisme massificat que cohesiona molt el municipi perque possa hotels allà on no sabries que cabria un.

Post data: Si són Gestors de  “lo público” no podem utilitzar allò que ens correspon per el nostre càrreg en la nostra vida normal. Siguem seriossos i tinguem cura de no fer servir la VISA massa ràpid. Ja sabem que aixó es molt llaminer, peró moltes “marbellas” han caigut, la trama “Gürtel”, i altres exemples que no dic per que tothom ja sabem.

Calafell, tot l’any (així com estem és una tortura).

La Marbella del tal i tal

Segur no surt beneficiada per la sisena convocatoria de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya

Segur no surt agraciada per la sisena convocatoria de la Llei de Barris!!

Aquí teniu el document:

View this document on Scribd

Com ja va predir el nostre Alcalde quan va presentar el projecte per a la Llei de Barris pel nucli de Segur, “seran necesaries que ens presentem varies vegades per que ens donim l’ajuda de la Llei de Barris que demanem pel nucli de Segur”

Els projectes que han rebut l’ajuda destaquen perque son barris molt degradats, la creació dels quals data dels voltants dels anys 70, amb molta densitat geogràfica.

El gremi de promotors diu que la crisi farà ajornar la construcció de les àrees residencials estratègiques

NOTICIA PUBLICADA A

“EL PUNT 23.05.09

El gremi de promotors diu que la crisi farà ajornar la construcció de les àrees residencials estratègiques Admet que no té prou capacitat, a curt termini, per executar-ne la majoria

 

Les àrees residencials estratègiques (ARE) són un instrument que la Generalitat de Catalunya va crear el 2007 per disposar de més sòl on poder fer promocions amb la meitat de l’habitatge protegit. Tot i això, la crisi de la construcció pot afectar directament la seva execució, i des del Gremi de Promotors i Constructors de Girona s’afirma que a curt termini només es podrà fer una tercera part de les previstes inicialment, ja que les empreses ara no tenen capacitat ni finançament suficients.

La tramitació va començar amb l’aprovació de les mesures urgents en matèria urbanística, l’octubre del 2007, i llavors el govern va proposar 94 ARE en 80 municipis catalans, dotze dels quals a les comarques gironines. Les ARE seran nous barris en què un 50% dels habitatges seran de protecció oficial, i amb espais reservats per zones verdes i equipaments. Després de negociar amb els ajuntaments, es van redefinir, i en el cas de la demarcació es van retirar primer la de Celrà, després una de l’Estartit, la de Banyoles, la de Vidreres i la de Ripoll, a petició dels respectius consistoris. Un cop han estat aprovades per Urbanisme, ara l’Incasòl està redactant els documents urbanístics definitius, i pels volts de l’estiu ja es podran començar a crear els consorcis –formats al 50% per l’Incasòl i els ajuntaments respectius– per gestionar-les i promoure-les. Així, i en funció de cada cas, a principis de l’any vinent podrien començar les obres.

El gremi, prudent

Josep Donés, secretari del Gremi de Promotors i Constructors de Girona, creu que amb aquesta eina s’allibera molt de sòl pel futur, i que aquesta era una reclamació del sector. A curt termini, però, Donés opina que serà un sòl «difícil d’executar, i si no canvia la situació no hi haurà el finançament». Només les ARE de Figueres, Girona i Sant Feliu de Guíxols es podrien executar ràpidament, segons Donés, ja que són les que tenen una rendibilitat més clara a causa de la falta de sòl en aquests municipis: «Tot plegat, però, servirà perquè tinguem sòl disponible quan el necessitem, ja que la disponibilitat de sòl és un dels problemes amb què ens trobem.»

 

Es negocien crèdits amb el BEI

 

Una de les possibilitats que s’estan negociant des de la Generalitat per afavorir la construcció de les àrees residencials estratègiques és aconseguir la implicació del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Segons el director de l’Incasòl, Miquel Bonilla, «una transformació de sòl com aquesta requereix un esforç financer molt important, i un marc en què poder acudir». Bonilla s’ha mostrat optimista i ha afirmat que les negociacions amb el BEI van per bon camí, si bé encara no hi ha res tancat. Si al final fructifiqués l’acord, el banc podria oferir préstecs a un interès molt baix, de fins a un màxim del 50% del cost de les àrees, i això permetria reduir la pressió bancària i del crèdit a l’inversor. Ara mateix, però, l’Incasòl està presentant els projectes al BEI i la quantitat de diners que es necessitarien, i després serà el mateix banc el que decidirà, en funció dels seus criteris, si ofereix el préstec o no. En tot cas, no es tractaria d’un préstec global per a totes les ARE sinó que s’estudiaria cada cas i es decidiria a quines zones se’ls concedeix.

 

«Tindrem sòl quan el mercat s’animi»

 

Miquel Bonilla, director de l’Incasòl, ha volgut remarcar que fora de la conjectura del sector econòmic, les àrees residencials estratègiques són una eina per generar sòl, més que no pas per construir habitatges: «És una operació a mig termini, i en tot cas tindrem sòl disponible quan el mercat torni a animar-se i es reprengui l’activitat.» També va explicar que aquesta era una de les grans reclamacions del sector. Si bé encara no s’han valorat cas per cas, Bonilla ha dit que les expectatives són «raonablement optimistes» pel que fa a la construcció de les ARE, ja que hi ha promotors interessats a desenvolupar-les i que tenen la suficient capacitat econòmica per fer-ho, si bé això es limita ara a les zones amb més demanda d’habitatge. A més, no descarta altres vies per tirar endavant els projectes, com ara que els propietaris dels terrenys en siguin a la pràctica els promotors, o bé que els consorcis entre ajuntaments i l’Incasòl hi tinguin un paper més actiu: «Hi ha un ample ventall, però si hi ha promotors privats que ho volen fer, nosaltres n’estarem encantats.»

CAMPANYA SOLIDARIA DE L’AVSU

Aixó ja está “viento en popa a toda vela”, es important que tothom hagi entés les raons per a aquesta campanya solidaria que hem encetat desde l’AVSU.

 

Mireu, no és important qui hagi tingut l’idea, l’importat es que la seixentena d’establiments que s’han adherit i la resta dels que s’apuntaran, volen fer alguna cosa per que l’influència de la crisi al nostre municipi no sigui tan gran.

Tambè es important que l’Ajuntament ens hagi donat soport en aquesta campanya (veure el brillant post  a http://segureixisteix.blogspot.com/2009/05/informacio.html)

CONTENTS AMB LA LLEI DE BARRIS PER A SEGUR

Com no podia ser menys estem molt contents per l’aprovació del projecte de la Llei de Barris per al nucli de Segur (cliqueu aquí veure la noticia a la pàgina de l’Ajuntament) i allò que comporta a una de les zones més degradades del municipi.

 

Sobre el tema hi ha un post al bloc de Segur molt interesant i que recomano llegir (cliqueu aqui).

 

La pega que té es que de l’inversió de 10.724.840 ‘euros, el 50% el posaria la Generalitat i el restant 50% l’Ajuntament que paguem tots. La pregunta és: la pagaran els veïns de la zona amb cuotes especials? Es correcte fer aixó en temps de crisi, quan el nostre municipi es uns dels que tenen més atur dintre del Baix Penedès i segur de Catalunya?

No son temps per gastar diners dels ciutadans sino per estalviar i tenir unes polítiques de restricció de despeses (veure post interesant sobre les despeses dels nostres dirigents), millor deixar els grans projectes per a més endavant, sobretot quan ataquen directament les butxaques dels ciutadans.

 

Ja veig que ha costat, però sembla que l’actitut envers Segur ha canviat per part del Consistori i que s’han donat conte de les “mancances històriques”, que pel temps i per la manca d’enteniment dels governants semblaba més “mancances histèriques”. Però aixó no desmereix el fet que les Urbanitzacions del nostre municipi estan totalment deixades de la ma de Déu i que si, més a prop de mar els ciutadans no viuen gaire bé, els que viuen més amunt, encara viuen pitjor.

 

urbanismo@avsu.org

PLE EXTRAORDINARI. LLEI DE BARRIS

Aquest divendres hi haurà ple extraordinari i urgent per a aprovar la Llei de Barris, que es demanarà per el nucli de Segur Platja.

Seguirem informant sobre el tema.

Pressupots del 2009

Abans que desapareguin, penjo els pressupots del 2009

View this document on Scribd

View this document on Scribd

I les Ordenances Fiscals del 2009

View this document on Scribd

El Parlament aprova la Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístic.

El Ple del Parlament ha aprovat avui la Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics que té com a objectiu ordenar la situació de les urbanitzacions aïllades del país amb més mancances i dotar-les de d’infraestructures i serveis bàsics per tal de millorar la qualitat de vida dels seus residents.

En aquest sentit, estableix mesures per aconseguir:

• L’ordenació urbanística de l’àrea residencial, mitjançant les corresponents figures de planejament i de reparcel·lació que assegurin les cessions de sòl necessàries per a la millora dels serveis .

• La dotació de serveis i infraestructures, en col·laboració amb els ajuntaments i els parcel·listes.

• La creació d’un fons econòmic perajudar als ajuntaments a elaborar projectes de millora de les urbanitzacions a través d’una convocatòria anual.

• L’habilitació d’una línia de préstecs destinada als ajuntaments per a finançar l’execució de les obres iuna altra d’ajudes als parcel·listes per facilitar-los el pagament del cost de les obres.

• La reducció de la superfície, en aquells casos que això sigui possible,de les urbanitzacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys o, fins i tot, la reversió dels terrenys a la seva condició anterior de sòl no urbanitzable.

Unes àrees amb dèficits urbanístics

La Llei va ser aprovada pel Govern el passat mes de juny de 2008 i ara ha finalitzat la tramitació parlamentària.El Projecte de llei va iniciar el tràmit en comissió el passat mes de desembre, amb les compareixences de representants de sectors implicats, com ara la Cambra d’Associacions de Parcel·listes i associacions municipalistes. Després de debatre les esmenes, la comissió de Política Territorial del Parlament va aprovar el corresponent dictamen la setmana passada. Avui finalitza el recorregut parlamentari de la Llei amb la seva aprovació pel Ple.

El text té com a finalitat principal l’establiment de mesures i instruments per facilitar l’ordenació de les urbanitzacions que presentin algun tipus de dèficit d’infraestructures o serveis i, donat el cas, per adequar-les al planejament territorial.  Aquesta Llei s’adreça a les urbanitzacions construïdes entre 1956 i 1981, destinades inicialment a segones residències, que actualment són ocupades en la seva majoria per habitatge principal.

Durant aquest període es varen iniciar arreu de Catalunya un gran nombre d’urbanitzacions que van ser promogudes i comercialitzades sense comptar, en molts casos, amb l’adequat procés de planejament urbanístic, parcel·lació, previsió de serveis, ni dotacions de sanejament o energia. Sovint, aquestes operacions es van desenvolupar en espais no aptes per a la seva urbanització, per raons, sobretot, d’accessibilitat i pendent, sense adaptar-se, en molts casos, a la legalitat vigent.

Quant a les principals mancances d’aquestes àrees residencials(segons un estudi de la Diputació de Barcelona referides a l’àmbit de la seva demarcació), el 61% tenen dèficits pel que fa a la pavimentació; el 55%, a l’abastiment d’aigua; el 60%, a infraestructures de sanejament, i el 62%, a enllumenat públic.

Atès que, en els darrers anys, el mercat immobiliari ha viscut una tendència a la conversió de les urbanitzacions de segona a primera residència, aquestes mancances encara s’han fet més evidents. Així mateix, aquest tipus d’urbanització comporta, degut a la seva baixa densitat, un consum excessiu de sòl i un augment forçat de la mobilitat obligada, responent a un model d’ocupació del territori que avui es considera obsolet.

2.300 urbanitzacions amb 625.000 residents potencials

Es calcula que a Catalunya existeixen aproximadament un total de 2.300 urbanitzacions, on podrien viure gairebé 625.000 persones, amb 333.000 parcel·les, de les quals només s’ha desenvolupat la meitat de l’edificació que permetrien. Unes 400 urbanitzacions estan situades en sòl no urbanitzable, de les quals el 70% es van construir abans de 1975.

Àrees de baixa densitat i allunyades dels nuclis urbans

La Llei va destinada concretament a aquelles àrees residencials de baixa densitat deslligades de la trama urbana i integrades de manera majoritària per edificacions aïllades destinades a habitatges unifamiliars i que presentin situacions de manca d’execució de les obres d’urbanització i de dotació de serveis. Aquestes urbanitzacions responen, en la gran majoria, a les que es van desenvolupar entre l’entrada en vigor, el maig de 1956, de la Ley del suelo y ordenación urbana i el novembre de 1981, quan es va aprovar la Llei de protecció de la legalitat urbanística.

Ordenar les urbanitzacions

La finalitat de la Llei és fer front a les problemàtiques d’aquestes urbanitzacions aïllades amb mancances de serveis bàsics. Per això, aposta per regularitzar la situació amb diferents estratègies segons cada cas:

• Ordenar urbanísticament l’àrea residencial, impulsar els corresponents projectes de reparcel·lació i adaptar la classificació del sòl tot preveient les cessions de sòl necessàries per a la millora dels serveis i la dotació d’espais verds.

• Impulsar la finalització de les obres d’urbanització i serveis bàsics en àrees que es poden consolidarper tal de millorar la qualitat de vida dels residents i la integració del complex en el municipi.

• Reduir, quan això sigui possible, la superfície inicialment prevista de la urbanització que no s’ha desenvolupat al llarg dels anys.

Actuacions de millora

La Llei preveu facilitar l’execució de les obres de dotacions i serveis pendents mitjançant l’elaboració, per part de l’ajuntament corresponent,  d’un Programa d’Adequació. Aquest Programa definirà totes les actuacions que s’han d’endegar per regular la reordenació urbanística i la provisió de serveis, tant pel que fa al planejament urbanístic com al calendari d’obres.

Igualment, el Programa d’Adequació enumerarà les actuacions de millora urbanística a executar, amb el detall de les fases, estimació de costos i la seva repercussió en quotes per als parcel·listes.

La formulació d’aquest Programa serà un requisit imprescindible per que els municipis puguin accedir a les mesures de finançament que preveu la Llei.

Pel què fa al finançament, es crearà un Fons específic del Govern i dues línies d’ajuts:

• Fons econòmic per a la regularització de les urbanitzacions: amb l’objectiu de fomentar la redacció i execució d’aquests Programes d’Adequació, el DPTOP convocarà anualment aquesta línia d’ajuts dotada de 10 MEUR que servirà per cofinançar una trentena d’aquests projectes cada any. Aquest fons, que atorgarà el DPTOP, servirà per concedir als ajuntaments el finançament necessari per a redactar els Programes d’adequació consistents en l’elaboració de plans urbanístics i projectes d’urbanització, l’adquisició de sòl, els projectes específics en matèria de telecomunicacions, paisatge o prevenció d’incendis, i executar total o parcialment les obres de millora  a les urbanitzacions. A l’hora de concedir els ajuts d’aquests fons, es prioritzaran els municipis amb més urbanitzacions i es tindrà en compte la superfície del terme municipal ocupada per aquestes àrees, l’antiguitat en l’ocupació de les urbanitzacions i els dèficits de serveis bàsics, entre d’altres.
• Finançament per a l’execució de les obres: préstecs destinats als ajuntaments per tal d’ajudar-los a executar i accelerar les obres d’urbanització incloses als Programes d’Adequació. Aquest préstecs es concediran a través de l’Incasòl. Es preveu que el reemborsament del préstec es faci mitjançant les quotes d’urbanització dels propietaris.
• Ajuts als parcel·listes: són ajuts destinats als propietaris per facilitar el pagament de l’import de les obres de millora efectuades a la seva urbanització. Atès que part dels residents de les urbanitzacions amb més mancances són persones grans amb pocs recursos econòmics, es crearà una línia d’ajuts perquè puguin fer front al pagament de les quotes d’urbanització. Així, aquesta línia anirà destinada a les persones pensionistes amb domicili habitual a les urbanitzacions afectades i uns ingressos anuals mínims. Igualment, podran ser beneficiaris d’aquests ajuts els titulars que formin part d’una unitat familiar monoparental, o d’una família nombrosa o que es trobin en situació de dependència.  L’import anual d’aquests ajuts als parcel·listes es calcula en 3,2 MEUR.

El procés d’elaboració de la Llei ha comptat amb la participació i el consens de la Cambra de Parcel·listes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i de nombrosos ajuntaments. Així, es van crear grups de treball amb les entitats municipalistes i amb la Cambra de Parcel·listes per tal d’acordar el contingut de la Llei. D’altra banda, el DPTOP ha impulsat la realització de programes d’adequació pilot en 11 municipis amb una inversió total de 3 milions d’euros.

4 de març de 2009

View this document on Scribd

Plec de condicions per a les obres de millores urbanes de Segur.

Deixo a aquest bloc, el plec de condicions que tenen que cumplir les empreses, que vulguin ser contractades per a les obres de peatonalització de l’Avinguda Catalunya i carrers proxims de Segur.

View this document on Scribd