Una cooperativa ofereix habitatge lliure més barat que el protegit

Una cooperativa ha oferit habitatge lliure a municipis dels Baix Penedès, inclosa Calafell, i Tarragona, a un preu inferior al habitatge protegit, sense de cap hagi aceptat.

 

L’empresa es diu CIAMA i es tracta de habitatges entre 96.500 euros i 101.600 euros i de 62,17 i 65,37 metres útils, sortint el metre quadrat a 1.552 euros en front dels 1.576 euros en que sorten els habitatges protegits, més parking i piscina comunitaria coberta.

 

Si es veritat que els nostres governants miren pels nostre benefici, quina es la raó de que no hagin aceptat aquest projecte???.

 

Fins i tot la financiació está contractada amb una caixa catalana, al 80% del preu, en hipoteques a 30 anys i de 350 euros al mes, posant el 20% restant el comprador, i dirigida sobretot als joves “mil.leuristes”.

 

On és el problema per agafar aquest projecte i deixar de banda l’habitatge protegit, si és més beneficios per ciutadà??

urbanismo@avsu.org

Aprovat provisionalment l’ARE de Calafell entre altres municipis del Camp de Tarragona.

Noticia del Diari de Tarragona del 12 de març:

“Urbanisme dóna llum verda a onze ARE del Camp de Tarragona.

La Comissió d’Urbanisme de Tarragona ha donat llum verda a onze àrees residencials estratègiques (ARE) del Camp de Tarragona. Han quedat fora del paquet les dues ARE previstes al Vendrell, que justament era l’únic municipi, dels dotze afectats, que no havia presentat al·legacions.

En canvi, s’ha inclòs Cambrils, malgrat que el municipi havia expressat reiteradament la seva oposició. Montblanc era l’altre municipi que també havia rebutjat l’ARE, i en aquest cas se li ha respectat i ha quedat exclòs perquè ho va dir ‘a temps’, segons el director general d’Urbanisme, Pere Solà. Les ARE aprovades experimenten pocs canvis. No s’han tingut en compte les queixes d’uns veïns afectats per una ARE a Tarragona.

La Comissió d’Urbanisme de Tarragona ha aprovat provisionalment el pla director urbanístic de les ARE del Camp de Tarragona -després de resoldre les al·legacions presentades pels municipis afectats-, que aquest divendres avaluarà la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, per emetre el corresponent informe favorable i fer-ne l’aprovació definitiva.

Inicialment, el pla dibuixava catorze nous barris en dotze municipis tarragonins. Tots ells van presentar al·legacions, excepte el Vendrell. Els altres dos casos excepcionals van ser la negativa de Montblanc i Cambrils -sumant-se als pocs municipis catalans, com ara Cervera i Banyoles on s’havia plantejat una ARE i l’havien rebutjada.

Cambrils, però, entra finalment en el pla, amb un àmbit d’actuació de 34 hectàrees on s’hi podran aixecar fins a 2.067 habitatges. Solà ha remarcat que, malgrat haver-se aprovat, la darrera paraula la té la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i el conseller, del qual ha recordat el seu compromís de no actuar ‘en contra dels ajuntaments’.

En canvi, s’han exclòs Montblanc, perquè ho va dir ‘a temps’, just després de l’aprovació inicial, i també les dues ARE del Vendrell, per la proximitat de l’àmbit amb la via de tren per on hi circulen mercaderies perilloses. Amb el mateix argument, s’ha reduït l’extensió de l’ARE de Reus, tot i que continua sent la més gran, superant les 100 hectàrees.

En relació a les al·legacions presentades, les ARE han experimentat poques modificacions, la majoria en relació a nous vials. No s’han considerat les al·legacions d’uns veïns afectats per l’ARE Pou Boronat de Tarragona perquè s’hauria de modificar l’àmbit d’actuació, segons Solà, el qual ha remarcat que els veïns hi tindran cabuda, traslladats a cases unifamiliars.
En l’àmbit veïnal, també s’ha exclòs una masia d’un veí de Valls, afectada per l’ARE de Ruanes -a canvi, aquest particular va cedir un terreny per fer-hi el futur Museu Casteller. La capital de l’Alt Camp, Tarragona, els Pallaresos, Perafort, Reus, Cambrils, Vila-seca, Calafell, Santa Oliva i Falset són els municipis on les ARE s’han aprovat provisionalment.
El total d’ARE aprovades sumen 323 hectàrees -249 de sòl públic i 74 de sòl privat, on s’hi podran edificar fins a 17.800 habitatges -dels quals, 9.500 de protecció oficial. Segons Solà, el Govern tirarà endavant les ARE per fases, començant pels municipis que més ho necessitin. En la seva opinió, les primeres al Camp podrien ser les de Tarragona i Reus.

Aprovats els POUM de l’Arboç i la Pobla
D’altra banda, la Comissió d’Urbanisme també ha aprovat dos Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM): el de la Pobla de Mafumet (Tarragonès) i el de l’Arboç (Baix Penedès). El primer preveu un creixement de 1.200 habitatges -la comissió ha reduït la densitat-, i amb la finalitat de no continuar d”esquena’ al municipi gairebé annex del Morell.

Pel que fa al de l’Arboç, el creixement serà d’uns 1.095 habitatges, junt amb el trasllat de les indústries per guanyar espai lliure. La comissió ha inclòs un corredor per a la futura variant de l’A-7 i una reserva pel sector logístic -d’acord amb el pla urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques de l’Alt i Baix Penedès. “

UN PLE MOLT MOGUT.

Avui 30 d’octubre hem tingut un ple molt mogut.

Ja havien apuntar les seves formes al ple ordinari del mes de setembre, pero sembla que definitivament tenim oposició al Consistori -CiU-, i aixó és motiu de celebració.

Ara ja no és una exposició monocorde del Alcalde, de les seves recomanacions com si fossin nens de l’escola bressol. Ja tenim persones que es preocupen i diuen que no si no entenen, i no guarden silenci. Ara nomès falta que en les seves reivindicacions es vegin reflectats els ciutadans. I confesso que ara m’estan agradant.

El Ple d’avui m’ha donat molts temes que aniré poc a poc tractant a aquest bloc.

Nomès faig menció de l’intenció que avui portaba el CiU de pendre mesures reals davant la crisi economica actual. Mesures que estaven reflectides en punts, uns de les quals proposava la reducció dels sous un 10% dels regidors i tambè de l’oposició, però clar s’ha desestimat, tenint en conte que, amb la crisi pel davant, ara contractan al senyor Eudald Torres i Robert, com a personal directiu en el càrrec de director de serveis d’Alcaldia-Presidència, amb un sou de 5000€ més i amb unes funcions que més son una burda justificació d’un càrrec que no existia que un treball amb un valor igual al sou que es rebrà. A més a més de la contractació de 12 persones més com a personal pel treballar a l’Ajuntament.

Masses despeses per un periode de crisi.

UN EXEMPLE DE ALCALDE.

L’alcalde d’Altafulla Albert Batet s’adreça a les associacions de veïns per reobrir ponts de diàleg. Així titulava el Diari de Tarragona avui un article al apartat de politica.

Aquest alcalde es un exemple de participació ciutadana al demanar, nomès arribar a l’alcaldia restablir un diàleg amb els veïns que s’habia interromput feia anys.

Es clar que té 29 anys però no està mancat de empenta perque vol fer realitat el programa electoral de CiU, però avisa que no canviarà per canviar.

Un mirall en el que ens agradaria que es veiesin molts alcaldes del Baix Penedès.

ENTREGAT DOSSIER AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

El dijous 25 de setembre, Eva -la vicepresidenta de l’AVSU- va publicar al bloc del Nevot un post on es propossava la iniciativa de fer arribar al nostre President de la Generalitat, un dossier sobre els accidents que hem patir aquests dies a la C-31.

Ara toca la resposta per part dels governants.

Si voleu sapiguer més del tema, cliqueu aquí: Segur de Calafell: ENTREGAT EL DOSSIER

PRESENTACIÓ DEL POUM A SEGUR.

El dimecres 17 de setembre, a les dependències de l’Ajuntament a Segur i a les 19 hores, va tenir lloc la presentació del POUM a Segur.

Per tenir un informe acurat del mateix acte recomando veure el post de Doc al bloc del Nevot (Cliqueu aquí) al qual no puc afegir res més.

El senyor alcade va fer promesa rera promesa, totes amb l’unic fi de millorar Segur i les Urbanitzacions. Em recordaba a quan era petit que vaig anar a veure a un mag que es va tirar mitja hora treien de la boca cintes i cintes de paper i un munt de coses més i semblaba que no pararia mai.

Pensi que hi ha una dita que diu que “lo prometido es deuda”, tot está escrit i si no es fa realitat alló que vosté va dir que faria, el reclamarem el deute, i direm que no te paraula.

(Veure el post sencer cliqueu aquí)

Presentació de l’Avantprojecte del POUM a Segur

Ahir, a les 19 hores i a les depedències municipals de Segur, es va presentar novament el POUM. Dic novament, perque la primera presentació va ser a Via Publica, que son a Calafell platja.

 

Es un detall, per part de l’Ajuntament, que hagn fet aquesta presentació a Segur. Tambè faig constar que, degut a l’importacia que té per un municipi com el nostre un nou POUM, algunes exposicions públiques de l’avantprojecte haguessin fer falta.

 

Ha mancat la publicitat desde la primera presentació a Calafell platja, pero més a aquesta de Segur, perque ni tan sols a la plana web de l’Ajuntament ha sortit cap noticia sobre el tema. L’informació está, pero amagada dintre de la página del POUM. (Cliqueu aquí) . A més la plana a dia d’avui está parada en informacions del dimars 16 de setembre com si estigués congelada.

Aquesta presentació ha sigut un massatge en tota regla als veins de Segur i Urbanitzacions, prometen, prometen i prometen, que tot canviarà a millor i que avui mateix encetarien obres de millora, que al febrer entrarien a la Llei de Barris per millorar Segur, que al maig estaria enllestir el text complert del POUM, i que els diners per aquestes coses es tenen o es tindran, quan abans no hi habia ni per un toxo, pero per altres diferents no.

Aceptem las promeses, pero permetins Sr. Alcade, aplaudirem els fets.

Degur a la capacitat de la sala, la majoria dels presents no eren veïns de Segur o de Urbanitzacions, hi havien la AVSU i Veïns, així com Iniciativa per Catalunya, i algunes persones, poques, que se m’escapen i, per suposat, ”la claka” habitual del Alcalde.

Ple municipal extraordinari sobre l’avenç del nou POUM.

L’Ajuntament de Calafell ja te l’avenç del nou POUM i obrirà un periode de participació ciutadana durant nou mesos amb la creació d’una Oficina del POUM (punt d’informació obert a la ciutadania), un espai interactiu a internet, un bulletí electronic i un imprés, i sessions informatives.

 

Aquest avenç t’e “6 objectius principals i 7 grans propostes”.

Objectius:

I.- Consolidar les zones de baixa intensitat.

II- Estructurar l’espai públic amb xarxes de carrers, d’equipaments i espais lliures.

III.- Descobrir i posar en valor el paissatge.

IV.- Posar en valor el patrimoni históric.

V.- Organitzar la xarxa viària, teixint la xarxa bàsica i creant xares per les bicicletes, els vianants i el transport públic.

VI.- Actuar sobre les infraestructures de gran capacitat, tot permeabilitzant l’efecte barrera i integrant-les a la ciutat.

Les set propostes son:

1.- Crear una estructura que integri, relligui i doni continuitat a les diferents parts del municipi, en especial als espais lliures i els equipaments.

2.- Reforçar la unió entre Segur i els nuclis que fomen Calafell amb dues accions:

a.- Reforçar el caràter urbà de la carretera C-31

b.- Crear un gran equipament esportiu  enmig dels dos nuclis concebut com un punt de trobada.

 

3.- Millorar l’accsesibilitat al municipi de l’autopista C-32, amb l’aixecament del peatge de Calafell i l’oberta d’acces a Segur sentit Tarragona.

4.- Desenvolupar una xarxa de vianants que s’integri amb la d’espais lliures i equipament esportius, amb una proposta de xarxa de recorreguts en sól no urbanitzable.

5.- Lligar el patrimoni històric mitjançant recorreguts paisatgístics.

6.- Protegir el paissatge i el sól no urbanitzable amb la redacció d’una nova normativa.

7.- Recuperar la xarxa de torrents com a elements vertebrador i connector territorial.

urbanismo@avsu.org

(per veure la noticia completa cliqueu aquí)

Cinquena convocatoria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial

En els acords de Govern de 8 de juliol de 2008, el Govern adjudica els ajuts de la cinquena convocatoria de la Llei de Barris a 22 projectes de rehabilitacio integral.

En total són 99.000.000,00€ en ajuts a 22 projectes de 21 municipis catalans, que juntament amb la part que els respectius Ajuntaments aporten, pujen a un total de 198.000.000,00€.

Els ajuts han beneficiat al 10% de la població catalana, 92 barris i 700.000 ciutadans.

El 46,20% de la inversió està destinat a millora de l’espai públic i el 22,2% als equipaments.

Els criteris per a la adjudicació han sigut:

1º.- Dèficit en equipaments.

2º.- Regresió urbanistica.

3º.- Degradació progressiva de l’edificació.

4º.- Problemes demogràfics com pèrdua o envelliment de la població, o creixemente massa accelerat perque pugui ser assumit desde el punt de vista urbanistic o de serveis.

5º.- Presència de problemes econòmics, socials o ambientals greus.

Entre els 22 barris, només 1 pertany a Tarragona L’Espluga de Francolí.

urbanismo@avsu.org

(Text complert de l’acord aquí)

Avantprojecte de Llei de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanistics.

El dimecres 25 de juny, el Govern ha aprovat l’Avantprojecte de millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanistics. L’objectiu d’aquest és dotar les urbanitzacions nascudes entre 1956 i 1981 dels sèrveis bàsics i infraestructures en la mateixa forma que la Llei de Barris ho fa en el seu àmbit d’actuació.

Aixó comporta una millora molt importat en la qualitat de vida de les persones que viven a urbanitzacions arreu de tot Catalunya.

L’Avantprojecte de Llei de millora d’urbanitzacions estableix diverses mesures, entre elles, l’ordenació urbanística de l’àrea residencial, la dotació de serveis i infraestructures, en col·laboració amb els ajuntaments i els parcel·listes. També contempla la reducció de la superfície de les urbanitzacions que no s’han arribat a desenvolupar al llarg dels anys o, fins i tot, la reversió dels terrenys a la seva condició anterior de sòl no urbanitzable.

 

Pel que fa al finançament de les actuacions, l’Avantprojecte preveu crear un fons econòmic per ajudar als ajuntaments a elaborar els projectes d’adequació de les urbanitzacions així com dues línies de préstecs: una destinada als ajuntaments per finançar les obres i una altra per als parcel·listes, per assegurar el retorn del cost de les obres.

(Font: Generalitat de Catalunya. Cliqueu aquí per veure el text complert)