POUM de Calafell entre el pitjor del model “Benidorm” i “Marbella” a Catalunya

Hotels i més hotels a la façana maritima de Benidorm

El 8 d’octubre d’enguany s’ha aprovat, per l’Ajuntament, el nou POUM de Calafell.

La conciència historica del Sr Jordi Sanchez l’impulsat a dir, amb ànims de que figuri com a titular en els llibres d’historia de Calafell el següent:

“Els nostres fills i sobretot els nostres nets podran dir que, amb aquest nou pla general, hi ha hagut un abans i un desprès a Calafell”

Aixó es pura demagògia.

Aquests instruments de planificació urbanísitica serveixen per a desemvolupar el municipi d’una forma ordenada i sobretot “FRUIT DEL DIALEG ENTRE ELS CIUTADANS COM A RECEPTORS DELS BENEFICIS QUE ES PUGUIN DERIVAR, I ELS GOVERNANTS QUE EN AQUELL MOMENT SIGUIN AL FRONT DE LES ADMINISTRACIONS”.

No es pot dir que hagui estat participatiu, dues reunions per a tots els ciutadans, alguna més per a les associacions, una plana per a deixar  comentaris i notes, i un Consell Assessor Urbanistic format a dit, no omplen, ni de ben troç, l’expedient de la participació ciutadana.

Aixó no es una mera invenció, altres municipis han fet un procés totalment obert, amb una oficina fisica amb un equip humà especialment i professionalment dedicat, i reunions a dojo, i tothom ha dit la seva, i s’han assaventat de tot, inclós del pressupots i les partides, i les despesses que aixó soposaria per a cada ciutadà.

Algú pot dir que sàpiga veritablement el cost del nostre POUM i la repercusió individual a cada casa?.

L’aprovació del POUM no ha tingut el suport del grup de l’oposició -CIU-, perquè no s’ha buscat aquest suport donada l’importància que te el POUM per a Calafell, perque no s’ha buscat la coordinació i la possada en comú de totes les forçes politiques al consistori, en realitat l’ha fet i l’ha aprovat l’equip de govern (“yo me lo guiso, yo me lo como”).

El Tinent d’alcade de Territori, Ramón Ferré, ha declarat que: “aquest municipi necessita continuar generant riquesa i llocs de treball”, més bé “necessita generar” i el més important que no es possin traves a l’empresari calafellenc, tot al contrari, i facilitar que altres empreses trobin lloc al municipi. Posa a més a més “un sostre raonable, un sostre que puguem assumir i mantenir, de forma que no ens torni a passar mai més que l’augment demogràfic vagi per davant dels serveis i els equipaments”, aixó vol dir, previsió per sobre de tot.

Diu la plana web de l’Ajuntament que el POUM “és generós en les seves previsions i planteja el doble dels equipaments que serien necessaris per a la població estimada de l’any 2023″, que “es passarà de 24.000 habitants empadronats a una forquilla d’entre 33.000 i 42.000, en bona part per la transformació de segona residència en primera residència”. Ha puntualitzat el Regidor “superar un model municipi turístic d’estiueig, dispers, poc cohesionat i insostenible”.

Miri, superar el model turístic d’estiueig es dificil, quan l’alcade defensa l’excel.lència turística i el que ell enten per excel.lència -turisme de “Giori Dan pijo”. Dispers, te que ser per que tenir tantes urbanitzacions pel terme municipal es impossible que no estigui dispers i por cohesionat, insostenible no ho és, l’únic que falten son solucions, es a dir, treballar el tema de les mancances i solucionarles.

Li regalo un secret: si els problemes es resoldren, desapareixen. TOTS CONTENTS

Segueix dien la plana de l’Ajuntament amb més retórica:

“El model de Calafell que proposa el POUM és el d’una ciutat compacta, cohesionada socialment, dotada de tots els serveis i sostenible econòmicament i ambiental. També planteja com a valors principals la diversificació de l’economia local, la protecció del paisatge i la posada en valor del patrimoni històric i monumental.”

Aixó son cants de sirena, com quan es deia a la publicitat sobre les parcel.les de Segur que era una Ciutat Jardí.

Si home !  i el test de casa meva que tinc al balcó es una selva tropical!!

“El nou pla preveu 7.420 nous habitatges, dels quals 3.521 provenen del pla general encara vigent. Més de la meitat dels nous habitatges seran protegits”

Perquè no s’ha tingut en conte l’immobiliaria que va oferir al Consistori construir les vivendes de protecció oficial més barates del mercat i amb qualitat?.

Perquè si no s’havia previst fer aquestes vivendes de protecció al edifici a construir al solar de l’antic Hotel Segur?

Serà que Gaudir va possar com a condició per vendre el solar del que ell n’era el propitari a l’Ajuntament?

“Per deixar enrera una economia basada principalmetn en la construcció, el nou pla general aposta per obrir el municipi a noves activitats i, a la vegada, reforça la indústria hotelera, amb mesures que “despenalitzen” la construcció d’hotels, com passava fins ara.”

Quines noves activitats son aquestes en les que estan pensant que pugui sontenir l’economia del municipi, perque si el turisme no és la base principal, quina serà, perque de petits comerciants n’hi han molts, però no els deixen treballar a gust: que si res de andròmines d’expositors fora de les tendes, que si ara faig una obra per qui i otra per allà, que no deixo espai per a l’aparcament, que si ara vull que aquest carrer sigui peatonal, etc.

I per últim, quina por em dona despenalitzar la construcció d’hotels, si aixó no es fa amb cap i intel.ligència -com encara no han demostrat que la tinguin- es la porta per a convertirse ràpidament en la Benidorm dels nostres pares, aquella de turisme massificat que cohesiona molt el municipi perque possa hotels allà on no sabries que cabria un.

Post data: Si són Gestors de  “lo público” no podem utilitzar allò que ens correspon per el nostre càrreg en la nostra vida normal. Siguem seriossos i tinguem cura de no fer servir la VISA massa ràpid. Ja sabem que aixó es molt llaminer, peró moltes “marbellas” han caigut, la trama “Gürtel”, i altres exemples que no dic per que tothom ja sabem.

Calafell, tot l’any (així com estem és una tortura).

La Marbella del tal i tal

Una cooperativa ofereix habitatge lliure més barat que el protegit

Una cooperativa ha oferit habitatge lliure a municipis dels Baix Penedès, inclosa Calafell, i Tarragona, a un preu inferior al habitatge protegit, sense de cap hagi aceptat.

 

L’empresa es diu CIAMA i es tracta de habitatges entre 96.500 euros i 101.600 euros i de 62,17 i 65,37 metres útils, sortint el metre quadrat a 1.552 euros en front dels 1.576 euros en que sorten els habitatges protegits, més parking i piscina comunitaria coberta.

 

Si es veritat que els nostres governants miren pels nostre benefici, quina es la raó de que no hagin aceptat aquest projecte???.

 

Fins i tot la financiació está contractada amb una caixa catalana, al 80% del preu, en hipoteques a 30 anys i de 350 euros al mes, posant el 20% restant el comprador, i dirigida sobretot als joves “mil.leuristes”.

 

On és el problema per agafar aquest projecte i deixar de banda l’habitatge protegit, si és més beneficios per ciutadà??

urbanismo@avsu.org

Segur no surt beneficiada per la sisena convocatoria de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya

Segur no surt agraciada per la sisena convocatoria de la Llei de Barris!!

Aquí teniu el document:

View this document on Scribd

Com ja va predir el nostre Alcalde quan va presentar el projecte per a la Llei de Barris pel nucli de Segur, “seran necesaries que ens presentem varies vegades per que ens donim l’ajuda de la Llei de Barris que demanem pel nucli de Segur”

Els projectes que han rebut l’ajuda destaquen perque son barris molt degradats, la creació dels quals data dels voltants dels anys 70, amb molta densitat geogràfica.

El gremi de promotors diu que la crisi farà ajornar la construcció de les àrees residencials estratègiques

NOTICIA PUBLICADA A

“EL PUNT 23.05.09

El gremi de promotors diu que la crisi farà ajornar la construcció de les àrees residencials estratègiques Admet que no té prou capacitat, a curt termini, per executar-ne la majoria

 

Les àrees residencials estratègiques (ARE) són un instrument que la Generalitat de Catalunya va crear el 2007 per disposar de més sòl on poder fer promocions amb la meitat de l’habitatge protegit. Tot i això, la crisi de la construcció pot afectar directament la seva execució, i des del Gremi de Promotors i Constructors de Girona s’afirma que a curt termini només es podrà fer una tercera part de les previstes inicialment, ja que les empreses ara no tenen capacitat ni finançament suficients.

La tramitació va començar amb l’aprovació de les mesures urgents en matèria urbanística, l’octubre del 2007, i llavors el govern va proposar 94 ARE en 80 municipis catalans, dotze dels quals a les comarques gironines. Les ARE seran nous barris en què un 50% dels habitatges seran de protecció oficial, i amb espais reservats per zones verdes i equipaments. Després de negociar amb els ajuntaments, es van redefinir, i en el cas de la demarcació es van retirar primer la de Celrà, després una de l’Estartit, la de Banyoles, la de Vidreres i la de Ripoll, a petició dels respectius consistoris. Un cop han estat aprovades per Urbanisme, ara l’Incasòl està redactant els documents urbanístics definitius, i pels volts de l’estiu ja es podran començar a crear els consorcis –formats al 50% per l’Incasòl i els ajuntaments respectius– per gestionar-les i promoure-les. Així, i en funció de cada cas, a principis de l’any vinent podrien començar les obres.

El gremi, prudent

Josep Donés, secretari del Gremi de Promotors i Constructors de Girona, creu que amb aquesta eina s’allibera molt de sòl pel futur, i que aquesta era una reclamació del sector. A curt termini, però, Donés opina que serà un sòl «difícil d’executar, i si no canvia la situació no hi haurà el finançament». Només les ARE de Figueres, Girona i Sant Feliu de Guíxols es podrien executar ràpidament, segons Donés, ja que són les que tenen una rendibilitat més clara a causa de la falta de sòl en aquests municipis: «Tot plegat, però, servirà perquè tinguem sòl disponible quan el necessitem, ja que la disponibilitat de sòl és un dels problemes amb què ens trobem.»

 

Es negocien crèdits amb el BEI

 

Una de les possibilitats que s’estan negociant des de la Generalitat per afavorir la construcció de les àrees residencials estratègiques és aconseguir la implicació del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Segons el director de l’Incasòl, Miquel Bonilla, «una transformació de sòl com aquesta requereix un esforç financer molt important, i un marc en què poder acudir». Bonilla s’ha mostrat optimista i ha afirmat que les negociacions amb el BEI van per bon camí, si bé encara no hi ha res tancat. Si al final fructifiqués l’acord, el banc podria oferir préstecs a un interès molt baix, de fins a un màxim del 50% del cost de les àrees, i això permetria reduir la pressió bancària i del crèdit a l’inversor. Ara mateix, però, l’Incasòl està presentant els projectes al BEI i la quantitat de diners que es necessitarien, i després serà el mateix banc el que decidirà, en funció dels seus criteris, si ofereix el préstec o no. En tot cas, no es tractaria d’un préstec global per a totes les ARE sinó que s’estudiaria cada cas i es decidiria a quines zones se’ls concedeix.

 

«Tindrem sòl quan el mercat s’animi»

 

Miquel Bonilla, director de l’Incasòl, ha volgut remarcar que fora de la conjectura del sector econòmic, les àrees residencials estratègiques són una eina per generar sòl, més que no pas per construir habitatges: «És una operació a mig termini, i en tot cas tindrem sòl disponible quan el mercat torni a animar-se i es reprengui l’activitat.» També va explicar que aquesta era una de les grans reclamacions del sector. Si bé encara no s’han valorat cas per cas, Bonilla ha dit que les expectatives són «raonablement optimistes» pel que fa a la construcció de les ARE, ja que hi ha promotors interessats a desenvolupar-les i que tenen la suficient capacitat econòmica per fer-ho, si bé això es limita ara a les zones amb més demanda d’habitatge. A més, no descarta altres vies per tirar endavant els projectes, com ara que els propietaris dels terrenys en siguin a la pràctica els promotors, o bé que els consorcis entre ajuntaments i l’Incasòl hi tinguin un paper més actiu: «Hi ha un ample ventall, però si hi ha promotors privats que ho volen fer, nosaltres n’estarem encantats.»

CAMPANYA SOLIDARIA DE L’AVSU

Aixó ja está “viento en popa a toda vela”, es important que tothom hagi entés les raons per a aquesta campanya solidaria que hem encetat desde l’AVSU.

 

Mireu, no és important qui hagi tingut l’idea, l’importat es que la seixentena d’establiments que s’han adherit i la resta dels que s’apuntaran, volen fer alguna cosa per que l’influència de la crisi al nostre municipi no sigui tan gran.

Tambè es important que l’Ajuntament ens hagi donat soport en aquesta campanya (veure el brillant post  a http://segureixisteix.blogspot.com/2009/05/informacio.html)

CONTENTS AMB LA LLEI DE BARRIS PER A SEGUR

Com no podia ser menys estem molt contents per l’aprovació del projecte de la Llei de Barris per al nucli de Segur (cliqueu aquí veure la noticia a la pàgina de l’Ajuntament) i allò que comporta a una de les zones més degradades del municipi.

 

Sobre el tema hi ha un post al bloc de Segur molt interesant i que recomano llegir (cliqueu aqui).

 

La pega que té es que de l’inversió de 10.724.840 ‘euros, el 50% el posaria la Generalitat i el restant 50% l’Ajuntament que paguem tots. La pregunta és: la pagaran els veïns de la zona amb cuotes especials? Es correcte fer aixó en temps de crisi, quan el nostre municipi es uns dels que tenen més atur dintre del Baix Penedès i segur de Catalunya?

No son temps per gastar diners dels ciutadans sino per estalviar i tenir unes polítiques de restricció de despeses (veure post interesant sobre les despeses dels nostres dirigents), millor deixar els grans projectes per a més endavant, sobretot quan ataquen directament les butxaques dels ciutadans.

 

Ja veig que ha costat, però sembla que l’actitut envers Segur ha canviat per part del Consistori i que s’han donat conte de les “mancances històriques”, que pel temps i per la manca d’enteniment dels governants semblaba més “mancances histèriques”. Però aixó no desmereix el fet que les Urbanitzacions del nostre municipi estan totalment deixades de la ma de Déu i que si, més a prop de mar els ciutadans no viuen gaire bé, els que viuen més amunt, encara viuen pitjor.

 

urbanismo@avsu.org

PLE EXTRAORDINARI. LLEI DE BARRIS

Aquest divendres hi haurà ple extraordinari i urgent per a aprovar la Llei de Barris, que es demanarà per el nucli de Segur Platja.

Seguirem informant sobre el tema.

El DPTOP adjudica la redacció del PDU del Logis Penedès

 

View this document on Scribd

Aprovat provisionalment l’ARE de Calafell entre altres municipis del Camp de Tarragona.

Noticia del Diari de Tarragona del 12 de març:

“Urbanisme dóna llum verda a onze ARE del Camp de Tarragona.

La Comissió d’Urbanisme de Tarragona ha donat llum verda a onze àrees residencials estratègiques (ARE) del Camp de Tarragona. Han quedat fora del paquet les dues ARE previstes al Vendrell, que justament era l’únic municipi, dels dotze afectats, que no havia presentat al·legacions.

En canvi, s’ha inclòs Cambrils, malgrat que el municipi havia expressat reiteradament la seva oposició. Montblanc era l’altre municipi que també havia rebutjat l’ARE, i en aquest cas se li ha respectat i ha quedat exclòs perquè ho va dir ‘a temps’, segons el director general d’Urbanisme, Pere Solà. Les ARE aprovades experimenten pocs canvis. No s’han tingut en compte les queixes d’uns veïns afectats per una ARE a Tarragona.

La Comissió d’Urbanisme de Tarragona ha aprovat provisionalment el pla director urbanístic de les ARE del Camp de Tarragona -després de resoldre les al·legacions presentades pels municipis afectats-, que aquest divendres avaluarà la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, per emetre el corresponent informe favorable i fer-ne l’aprovació definitiva.

Inicialment, el pla dibuixava catorze nous barris en dotze municipis tarragonins. Tots ells van presentar al·legacions, excepte el Vendrell. Els altres dos casos excepcionals van ser la negativa de Montblanc i Cambrils -sumant-se als pocs municipis catalans, com ara Cervera i Banyoles on s’havia plantejat una ARE i l’havien rebutjada.

Cambrils, però, entra finalment en el pla, amb un àmbit d’actuació de 34 hectàrees on s’hi podran aixecar fins a 2.067 habitatges. Solà ha remarcat que, malgrat haver-se aprovat, la darrera paraula la té la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i el conseller, del qual ha recordat el seu compromís de no actuar ‘en contra dels ajuntaments’.

En canvi, s’han exclòs Montblanc, perquè ho va dir ‘a temps’, just després de l’aprovació inicial, i també les dues ARE del Vendrell, per la proximitat de l’àmbit amb la via de tren per on hi circulen mercaderies perilloses. Amb el mateix argument, s’ha reduït l’extensió de l’ARE de Reus, tot i que continua sent la més gran, superant les 100 hectàrees.

En relació a les al·legacions presentades, les ARE han experimentat poques modificacions, la majoria en relació a nous vials. No s’han considerat les al·legacions d’uns veïns afectats per l’ARE Pou Boronat de Tarragona perquè s’hauria de modificar l’àmbit d’actuació, segons Solà, el qual ha remarcat que els veïns hi tindran cabuda, traslladats a cases unifamiliars.
En l’àmbit veïnal, també s’ha exclòs una masia d’un veí de Valls, afectada per l’ARE de Ruanes -a canvi, aquest particular va cedir un terreny per fer-hi el futur Museu Casteller. La capital de l’Alt Camp, Tarragona, els Pallaresos, Perafort, Reus, Cambrils, Vila-seca, Calafell, Santa Oliva i Falset són els municipis on les ARE s’han aprovat provisionalment.
El total d’ARE aprovades sumen 323 hectàrees -249 de sòl públic i 74 de sòl privat, on s’hi podran edificar fins a 17.800 habitatges -dels quals, 9.500 de protecció oficial. Segons Solà, el Govern tirarà endavant les ARE per fases, començant pels municipis que més ho necessitin. En la seva opinió, les primeres al Camp podrien ser les de Tarragona i Reus.

Aprovats els POUM de l’Arboç i la Pobla
D’altra banda, la Comissió d’Urbanisme també ha aprovat dos Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM): el de la Pobla de Mafumet (Tarragonès) i el de l’Arboç (Baix Penedès). El primer preveu un creixement de 1.200 habitatges -la comissió ha reduït la densitat-, i amb la finalitat de no continuar d”esquena’ al municipi gairebé annex del Morell.

Pel que fa al de l’Arboç, el creixement serà d’uns 1.095 habitatges, junt amb el trasllat de les indústries per guanyar espai lliure. La comissió ha inclòs un corredor per a la futura variant de l’A-7 i una reserva pel sector logístic -d’acord amb el pla urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques de l’Alt i Baix Penedès. “

Pressupots del 2009

Abans que desapareguin, penjo els pressupots del 2009

View this document on Scribd

View this document on Scribd

I les Ordenances Fiscals del 2009

View this document on Scribd