Les àrees residencials estratègiques (ARE) són un instrument que la Generalitat de Catalunya va crear el 2007 per disposar de més sòl on poder fer promocions amb la meitat de l’habitatge protegit. Tot i això, la crisi de la construcció pot afectar directament la seva execució, i des del Gremi de Promotors i Constructors de Girona s’afirma que a curt termini només es podrà fer una tercera part de les previstes inicialment, ja que les empreses ara no tenen capacitat ni finançament suficients.
La tramitació va començar amb l’aprovació de les mesures urgents en matèria urbanística, l’octubre del 2007, i llavors el govern va proposar 94 ARE en 80 municipis catalans, dotze dels quals a les comarques gironines. Les ARE seran nous barris en què un 50% dels habitatges seran de protecció oficial, i amb espais reservats per zones verdes i equipaments. Després de negociar amb els ajuntaments, es van redefinir, i en el cas de la demarcació es van retirar primer la de Celrà, després una de l’Estartit, la de Banyoles, la de Vidreres i la de Ripoll, a petició dels respectius consistoris. Un cop han estat aprovades per Urbanisme, ara l’Incasòl està redactant els documents urbanístics definitius, i pels volts de l’estiu ja es podran començar a crear els consorcis –formats al 50% per l’Incasòl i els ajuntaments respectius– per gestionar-les i promoure-les. Així, i en funció de cada cas, a principis de l’any vinent podrien començar les obres.
El gremi, prudent
Josep Donés, secretari del Gremi de Promotors i Constructors de Girona, creu que amb aquesta eina s’allibera molt de sòl pel futur, i que aquesta era una reclamació del sector. A curt termini, però, Donés opina que serà un sòl «difícil d’executar, i si no canvia la situació no hi haurà el finançament». Només les ARE de Figueres, Girona i Sant Feliu de Guíxols es podrien executar ràpidament, segons Donés, ja que són les que tenen una rendibilitat més clara a causa de la falta de sòl en aquests municipis: «Tot plegat, però, servirà perquè tinguem sòl disponible quan el necessitem, ja que la disponibilitat de sòl és un dels problemes amb què ens trobem.»
Es negocien crèdits amb el BEI
Una de les possibilitats que s’estan negociant des de la Generalitat per afavorir la construcció de les àrees residencials estratègiques és aconseguir la implicació del Banc Europeu d’Inversions (BEI). Segons el director de l’Incasòl, Miquel Bonilla, «una transformació de sòl com aquesta requereix un esforç financer molt important, i un marc en què poder acudir». Bonilla s’ha mostrat optimista i ha afirmat que les negociacions amb el BEI van per bon camí, si bé encara no hi ha res tancat. Si al final fructifiqués l’acord, el banc podria oferir préstecs a un interès molt baix, de fins a un màxim del 50% del cost de les àrees, i això permetria reduir la pressió bancària i del crèdit a l’inversor. Ara mateix, però, l’Incasòl està presentant els projectes al BEI i la quantitat de diners que es necessitarien, i després serà el mateix banc el que decidirà, en funció dels seus criteris, si ofereix el préstec o no. En tot cas, no es tractaria d’un préstec global per a totes les ARE sinó que s’estudiaria cada cas i es decidiria a quines zones se’ls concedeix.
«Tindrem sòl quan el mercat s’animi»
Miquel Bonilla, director de l’Incasòl, ha volgut remarcar que fora de la conjectura del sector econòmic, les àrees residencials estratègiques són una eina per generar sòl, més que no pas per construir habitatges: «És una operació a mig termini, i en tot cas tindrem sòl disponible quan el mercat torni a animar-se i es reprengui l’activitat.» També va explicar que aquesta era una de les grans reclamacions del sector. Si bé encara no s’han valorat cas per cas, Bonilla ha dit que les expectatives són «raonablement optimistes» pel que fa a la construcció de les ARE, ja que hi ha promotors interessats a desenvolupar-les i que tenen la suficient capacitat econòmica per fer-ho, si bé això es limita ara a les zones amb més demanda d’habitatge. A més, no descarta altres vies per tirar endavant els projectes, com ara que els propietaris dels terrenys en siguin a la pràctica els promotors, o bé que els consorcis entre ajuntaments i l’Incasòl hi tinguin un paper més actiu: «Hi ha un ample ventall, però si hi ha promotors privats que ho volen fer, nosaltres n’estarem encantats.»
Escrito por urbanismoavsu 
Escrito por urbanismoavsu 
Escrito por urbanismoavsu 
urbanismoavsu
