Llei de Barris per Segur.

De la pàgina web de l’Ajuntament del 19 de gener:

“CALAFELL EXPOSA AL DIRECTOR GENERAL D’ARQUITECTURA DE LA GENERALITAT LES PROPOSTES QUE PRESENTARÀ A LA LLEI DE BARRIS.

19/01/2009

El director general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat, Joan Ganyet, ha visitat aquest migdia l’Ajuntament de Calafell, on s’ha reunit amb l’alcalde, Jordi Sánchez, i l’equip de govern municipal. La visita ha servit perquè l’Ajuntament exposés alguns projectes que el municipi té pendents amb la Generalitat i que concerneixen la direcció general d’Arquitectura. Entre aquestes propostes hi ha les que l’Ajuntament presentarà a la propera convocatòria de la Llei de Barris. Es tracta d’un projecte de remodelació integral del nucli de Segur de Calafell, que pretén acabar amb el retard històric de serveis del barri i impulsar-hi un seguit de polítiques socials. És un dels projectes principals del present mandat municipal. L’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha explicat que “hem mantingut una sessió de treball molt profitosa en què hem expressat els nostres desitjos i hem rebut informació sobre els paràmetres amb què es concedeixen els ajuts de la Llei de Barris que ens seran molt útils de cara a l’elaboració del projecte que presentarem”. Acabada la reunió celebrada a l’Ajuntament, el director general d’Arquitectura ha visitat el nucli de Segur, acompanyat per l’equip de govern municipal, per conèixer de primera mà les problemàtiques del sector.”

CONTENTS ELS DE SEGUR ARA TOCA EL NUCLI HISTÒRIC.

Noticia de la pàgina web de l’Ajuntament de Calafell del 17 de gener:

“CALAFELL DEMANA A MADRID QUE FINANCIÏ EL GRUIX DE LA REMODELACIÓ DEL NUCLI HISTÒRIC A CÀRREC DE L’1% CULTURAL.

17/01/2009

L’Ajuntament de Calafell ha demanat al govern central que assumeixi el gruix del pressupost de la remodelació del nucli històric del municipi, a càrrec de l’1% cultural. En concret, l’equip de govern ha presentat una sol·licitud per aconseguir que la subvenció sigui del 70% del cost de les obres, que està pressupostat en 2,4 milions d’euros.

Les obres han de començar enguany i, durant tres exercicis, significaran un canvi radical per a la zona on va néixer el Calafell actual. És un projecte per dignificar l’entorn del Castell de la Santa Creu i començar a posar en valor el barri, amb una reurbanització integral que farà destacar el llegat històric i una museïtzació dels vells carrers medievals.

Entre altres obres, es preveu peatonalitzar les places de Catalunya i de la Constitució i obrir un passeig de ronda al voltant de la fortalesa als carrers de l’Aire i de les Penyes i a la plaça del Trinquet. També es donarà solució a l’accès al Castell. “La zona tindrà una museïtzació a l’aire lliure, que explicarà els descobriments arqueològics efectuats al sector”, segons la regidora de Patrimoni Històric, Teresa Cumplido.

Entre els elements museïtzats hi haurà els que han resultat de les investigacions històriques més recents, com la zona de sitges que ha estat identificada per la Universitat de Barcelona com una base de proveïment per a les expedicions musulmanes contra la Catalunya Vella. L’Ajuntment està preparant una ruta turística entre Còrdova i Calafell que seguiria el recorregut de tals expedicions i que portaria el nom del cabdill Al-Mansur.

Joan Ruiz, diputat del PSC al Congrés per la circumscripció de Tarragona, ha visitat Calafell per conèixer de primera mà aquest projecte, amb vistes a iniciar accions parlamentàries en suport de la demanda de subvenció. Ruiz ha rebut explicacions sobre el terreny de les obres previstes en els espais urbans del nucli històric i en el propi Castell.

El projecte actualment en marxa, i per al qual es demana la subvenció de l’1% cultural, no acabarà del tot la remodelació del nucli històric. “El projecte s’executarà en quatre fases en total. Ara demanem subvenció per a les tres primeres”, segons el tinent d’alcalde de Territori, Ramon Ferré. Ha afegit que “deixem per a més endavant, com a quarta fase, l’aparcament que s’ha de fer al nord del Castell, perquè ara l’objectiu és consolidar els carrers i l’espai públic en general”.

Pel que fa a la museïtzació del Castell medieval de la Santa Creu (no la de l’entorn, sinó la del propi monument) s’inclourà en el Pla d’Excel·lència Turística que s’està redactant per presentar a una propera convocatòria.”

Manuel Saavedra

urbanismo@avsu.org

Vocal de l’Area d’Urbanisme

A.V.S.U. (Associació veïnal de Segur i les Urbanitzacions)

Benvinguda sigui l’inversió!

El Ple Municipal ha aprovat per unanimitat el projecte, i la pàgina web de l’Ajuntament ha publicat aixó:

“TOTS ELS GRUPS POLÍTICS APROVEN EL PROJECTE PER AL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL.

15/01/2009

L’Ajuntament de Calafell ha aprovat per unanimitat el projecte de millora del centre del nucli de Segur que es presentarà al fons estatal d’inversió local. Els grups de l’oposició han donat suport, en la sessió plenària celebrada aquest matí, al projecte de l’equip de govern, que preveu destinat els 3,9 milions d’euros que li corresponen a Calafell de les mesures anticrisi del govern central a posar al dia el centre comercial i social del barri de Segur, amb la peatonalització de l’avinguda Catalunya com a acció estrella.

Durant la sessió plenària s’han facilitat algunes dades complementàries sobre el projecte presentat ahir per l’equip de govern. Per exemple, que les obres donaran ocupació a unes 50 persones. “Per a nosaltres el fons estatal és una oportunitat per avançar la feina que tenim a Segur de Calafell, però no hem d’oblidar que hi haurà moltes persones sense feina que, gràcies, a aquesta iniciativa, podran treballar durant uns mesos”, ha dit l’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez.

L’alcalde ha afegit que “una obra d’aquesta entitat, a més de llocs de treball directes, genera subcontractes, subministraments… En definitiva, a Calafell aquesta actuació del govern central té un component de suport al sector, el de la construcció, que més està patint la crisi”.

Recordem que, a més de la peatonalització de l’avinguda Catalunya, en el tram comprés entre les places Pau Casals i Mediterrani, el projecte preveu reformar integralment els carrers Pablo Picasso, Cep, Ametller, Ronda Sant Miquel i Ronda Universitat, així com la pròpia plaça Pau Casals. En total, són 1,4 quilòmetres linials de carrers, que es faran nous de dalt a baix amb una renovació total dels serveis públics. També s’hi crearan xarxes ara inexistents, com la d’aigües pluvials, molt necessària per l’alta inundabilitat de la zona.

El tinent d’alcalde de Territori, Ramon Ferré, ha insistit que “hem prioritzat que l’obra sigui definitiva; és a dir que resolgui del tot la problemàtica de cada carrer, en comptes d’estirar l’ajut a base de posar nous pegats, com s’ha fet històricament a Segur”.

Segons Ferré, “el fons estatal ens permet començar ara mateix la reforma integral de tot el nucli de Segur, per resoldre definitivament els dèficits històrics del barri, que és un dels grans objectius d’aquest equip de govern”. I ha afegit que “l’obra que ara farem ja no caldrà que figuri en el projecte que presentarem a la Llei de Barris. Gràcies a això, podrem concentrar els recursos d’aquesta llei en altres sectors del mateix nucli de Segur”.”

Com que som majoria no esperem a cap votació per dir la nostra.

Avui 14 de gener de 2008, surt aquesta noticia a la pàgina web del nostre Ajuntament:

“CALAFELL PRESENTARÀ AL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL UN PROJECTE DE MILLORA URBANA DEL CENTRE DEL NUCLI DE SEGUR.

14/01/2009

L’Ajuntament de Calafell presentarà al fons estatal d’inversió local un projecte de millora urbana del centre del nucli de Segur. Amb un pressupost de 3,9 milions d’euros, l’obra significarà “un abans i un desprès” per a aquest nucli, segons l’ha definit avui l’equip de govern municipal, ja que donarà una empenta decisiva al reforçament de l’eix de l’avinguda Catalunya com el batec del cor de Segur de Calafell, d’acord amb els objectius del nou Pla general que s’està redactant.

L’actuació estrella del projecte és la peatonalització de l’avinguda Catalunya, en el tram comprés entre les places Pau Casals i Mediterrani. Però inclou la reforma integral dels carrers del seu entorn: Pablo Picasso, Cep, Ametller, Ronda Sant Miquel i Ronda Universitat. Per l’import de la subvenció de l’Estat, no s’han pogut incorporar al projecte alguns trams de carrer, però l’Ajuntament ha anunciat que executarà aquesta part en una segona fase que iniciarà, amb altre finançament.

L’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha recordat aquest migdia, en roda de premsa, que “hem prioritzat que l’obra sigui definitiva; és a dir que resolgui del tot la problemàtica de cada carrer, en comptes d’estirar l’ajut a base de posar nous pegats, com s’ha fet històricament a Segur”.

L’alcalde ha apuntat també que “amb l’aportació del govern central podrem segregar aquesta actuació del projecte que presentarem a la Llei de Barris, per reformar integralment tot el nucli de Segur. És un alleugeriment important que, a més, ens permetrà traslladar recursos d’aquesta llei cap a altres sectors que, pel fet de tenir major densitat d’habitatges, puntuen molt més en la convocatòria”.

En aquest sentit, es renovaran totes les xarxes de serveis i, en particular, se’n crearà una de recollida d’aigües pluvials, ara inexistent, i se soterraran els cablejats elèctrics i telefònics. Hi haurà nou enllumenat públic i arbrat, se suprimiran les barreres arquitectòniques i s’instal·laran conduccions per a telecomunicacions. També s’instal·laran contenidors de deixalles soterrats, tant per a la recollida selectiva com per a la fracció de rebuig.

“En la configuració general, en el disseny i en els materials emprats, serà una obra amb una qualitat equivalent a la dels projectes de remodelació de carrers que s’estan fent a altres indrets del municipi per exemple, la del carrer Monturiol”, ha dit, de la seva banda, el tinent d’alcalde de Territori, Ramon Ferré. I ha afegit que “el projecte s’ha treballat molt bé per donar solucions òptimes a problemàtiques com la dels carrers més estrets o la mobilitat a les cruïlles”.

La peatonalització de l’avinguda Catalunya seguirà el model emprat a la Rambla Principal de Vilanova i la Geltrú per regular la circulació de vehicles pels carrers travessers. És més, l’equip de govern ha indicat que la nova zona de vianants serà accessible per a la càrrega i descàrrega, en els horaris que es determinaran, i que es deixarà la possibilitat d’obrir-la al trànsit en cas d’una necessitat. També es garantirà l’accès als veïns que disposin de gual.

Ferré ha defensat que la reforma integral de Segur comenci per la part baixa del nucli: “Un dels principals problemes a resoldre és el de la inundabilitat de tota la zona. I en aquests casos sempre s’ha de començar a treballar per la cota més baixa”.

Pel que fa al calendari d’obres, el tinent d’alcalde de Territori ha recordat que “és ajustadíssim, ja que segons la normativa del fons estatal d’inversió local, han d’estar acabades al mes de desembre. Això ens obligarà a treballar a l’estiu, tot i que intentarem, si anem bé, parar a l’agost”. Ferré ha explicat que “l’obra és important i afecta un sector bastant ampli. Per no causar més molèsties de les inevitables, treballarem per trams i informarem als veïns amb antelació de les afectacions que puguin tenir. És més, atesa la disponibilitat d’espai la zona estem estudiant habilitar un aparcament provisional per als veïns”

Manuel Saavedra

urbanismo@avsu.org

Vocal de l’Area d’Urbanisme

A.V.S.U. (Associació veïnal de Segur i les Urbanitzacions)

Aquí teniu la presentació del projecte de millora de Segur.

DIJOUS 15 DE GENER, SESSIÓ PLENÀRIA EXTRAORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE CALAFELL

De la pàgina web de l’Ajuntament de Calafell (per veure la noticia cliqueu aquí):

“L’Ajuntament de Calafell celebrarà dijous vinent, 15 de gener, sessió plenària extraordinària. El ple començarà a les 9 del matí i tindrà lloc a la sala de l’última planta de l’Ajuntament. La sessió es podrà seguir en directe per Calafell Ràdio (107.9 FM) i també per Internet al web www.calafellradio.com. L’ordre del dia és el següent:

1. PROPOSTA D’APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE DE MILLORA URBANA DEL CENTRE DE SEGUR

2. PROPOSTA D’ACORD REFERENT AL PROJECTE D’INVERSIÓ A PRESENTAR SOL·LICITANT EL SEU FINANÇAMENT AMB CÀRREC AL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL.”

El projecte de millora urbana del centre de Segur correspon a la peatonalització de l’Avinguda Catalunya, i jo em pregunto, és aquesta l’actuació més important, més urgent i de més pes, que hores d’ara, necessita Segur?.

Aixó no és, si més no, arreglar el que està bé?

Perque si el tant cacareat POUM ja en té la previsió d’aquesta obra, ara es fa utilitzant aquesta via?

Perque els passos soterrats no es fan per aquesta via i es releguen al POUM, quan la seva realització si és important perque ens costa vides humanes?.

Perque de veritat aixó no és més que una maniobra per rentar-nos la cara a tots i que no puguim dir que a Segur no se ha fet cap inversió.

Bona nit.

Manuel Saavedra

urbanismo@avsu.org

Vocal de l’Area d’Urbanisme

A.V.S.U. (Associació veïnal de Segur i les Urbanitzacions)

(Per tenir més informació us recomano llegir aquest post: Segur de Calafell: Avda Catalunya – Via Peatonal)

La manca de liquiditat dels Ajuntaments.

Article de La Vanguardia d’avui 12 de gener de 2009:

“La falta de liquidez de los ayuntamientos amenaza a las empresas de servicios

El Consistorio de Madrid tiene una deuda superior a 5.000 millones de euros   |  El Ayuntamiento madrileño pretendía pagar una obra a 750 días  |  Empresas de limpieza, informática o de basuras sufren ya los retrasos

Conchi Lafraya | Madrid

Los ayuntamientos se encuentran en una situación muy parecida a la de muchas empresas que se han visto abocadas al concurso de acreedores: descenso de ingresos, cerrojazo del crédito y abultada deuda. Su fórmula extraoficial de suspender pagos es retrasar los pagos a sus suministradores, lo que atenaza a las empresas de servicios.

El año pasado más de 2.864 empresas presentaron concurso de acreedores, un 182% más que el ejercicio anterior. Los clubs de fútbol e, incluso, personas a título personal se pueden acoger a esta situación y que un administrador judicial gestione temporalmente su futuro financiero, hasta decidir si se llega o no a la liquidación. Sin embargo, las entidades del Estado, como los ayuntamientos, las comunidades autónomas, las diputaciones y las mancomunidades, ateniéndose al artículo 1 de la ley concursal, no pueden acogerse a una situación de insolvencia. Tampoco entidades cuya titularidad es pública, como Renfe o RTVE.

No poder acogerse a la actual legislación de quiebra no significa que los consistorios no sufran la asfixia financiera en sus propias carnes. El Ayuntamiento de Madrid cuenta con préstamos superiores a 5.000 millones de euros, mientras que el de Barcelona se sitúa en 250 millones (véase el gráfico), según los datos de septiembre del año pasado del Banco de España. El fuerte endeudamiento de la capital de España responde, en parte, a que ha incluido el soterramiento de la carretera M-30, cuando su presupuesto para el año 2009 no llega a los 500 millones. ¿Son estas cifras sostenibles?

Hasta ahora, los ayuntamientos sólo podían endeudarse el equivalente a un 0,05% del PIB. Pero el Gobierno, además de dar un balón de oxígeno de 8.000 millones de euros a las entidades locales para reducir el paro y construir nuevas infraestructuras, ha cambiado la legislación y permitirá de forma excepcional un déficit del 0,2% del PIB nacional para el 2008 y el 2009 a los ayuntamientos.

El problema al que se enfrentan estos organismos locales es semejante al de las empresas en tiempos de falta de liquidez como el actual, cuando se ha cerrado el grifo del crédito. La pregunta es: con los actuales ingresos, ¿van a poder hacer frente a los gastos y los préstamos bancarios que arrastran en sus balances?

“Aunque los entes locales no pueden quebrar de forma oficial, ya que priman los intereses políticos, y tratan a toda costa de buscar soluciones, sí que pueden hacerlo extraoficialmente mediante el retraso de pagos”, explica José Ramón Pin, director del programa de liderazgo para la gestión pública del Iese. Esta situación la sufren ya empresas de servicios de limpieza, de mantenimiento, de informática o de basuras que trabajan con distintas administraciones públicas.

También a esta realidad responde que la constructora ACS no encuentre comprador para su división de limpieza Clece o que otros grupos constructores estudien colgar el cartel de “se vende” en sus respectivas divisiones.

José Rolando, presidente del Grupo Norte, dedicado a limpieza y mantenimiento de urbes, entre otras actividades, confiesa que si los ayuntamientos empiezan a retrasar sus pagos “esta situación puede acarrear serios problemas a muchas compañías, ya que tenemos que pagar mes a mes a nuestros empleados”.

Antes los bancos ofrecían fórmulas como el confirming o las pólizas de crédito y caución para las empresas que trabajaban con la Administración, pero cada día son más reticentes a ofrecer esta financiación. A juicio de José Luis Corell, responsable del Áreade Reestructuraciones de Ernst & Young Abogados, “el drama de las empresas es el incumplimiento del sector público, que está abocando a las empresas a situaciones de insolvencia y a concursos de acreedores voluntarios”.

En opinión de Rafael Fernández, vicepresidente de la Confederación Nacional de la Construcción (CNC) y presidente de la Confederación de Empresarios de Materiales de la Construcción (Cepco), uno de los sectores más afectados por esta situación son las empresas de materiales de construcción: “Las constructoras cobran a unos 60 días de los entes públicos estatales que les adjudican las obras y ellos firman con los subcontratistas pagarles a 180 días. Pero la realidad es que se están afrontando los pagos a 230 días e, incluso, en ocasiones con mayores retrasos”.

El último caso más escandaloso es el de un nuevo centro cultural en la Castellana (Madrid), que el Ayuntamiento pretendía pagar a 750 días, lo que ha sido recurrido por las empresas de la CNC. Pero el récord lo debe de tener el servicio andaluz de salud, que paga, por ejemplo, los fármacos a los laboratorios a año y medio. Para Pin, otro problema grave que se produce en las entidades locales es cuando en el capítulo 1 de su presupuesto, que conlleva sueldos y salarios de los funcionarios, copan el 60% del gasto por el alto número de funcionarios que tienen en nómina. “Si a ello se suma el coste de la deuda, se quedan sin dinero para arreglar aceras o construir polideportivos, es decir, no pueden afrontar nuevas inversiones”, apunta.

Una consecuencia de este nuevo fenómeno es que se está incrementando sobremanera el precio de los bonos del Tesoro.”.

Oi que és molt instructiu aquest article?.